Paseando por Buitrago del Lozoya

Castaño de Indias (Aesculus hippocastanum)

Deambulando por la sierra de La Cabrera

Collado Alfrecho

Enebro (Juniperus communis) 

La catalogació de la dificultat en escalada en roca

La dificultat d'un pas en una via d'escalada ve propasada
pels escaladors que han obert la via, i, més endavant, 
s'ajusta per consens entre totes les cordades que 
repeteixen l'itinerari.

                       -oOo-

Graus per mesurar passos d'escalada, segons l'escala 
de dificultat UIAA per a l'escalada lliure tradicional:

  I: Ja cal fer ús de les mans per progressar 
 II:
III:
 IV:
  V:
 V+:


La dificultat del recorregut conjunt en una via, se sol mesurar a partir del 
pas de major dificultat. Així, ens podem trobar amb vies catalogades de:
  F  (fàcil):                   La dificultat dels passos no supera el grau I
 PD (Poc dificil):              Els passos solen ser de grau II
 BD (Bastant dificil):          Passos de grau III
  D (Dificil):                  Ja hi trobem passos de grau IV o IV+
 MD (Molt dificil):             Cal superar passos de grau V
 ED (Extremadament dificil):    Nombrosos passos de grau V i V+


Continua la graduació mitjançant l'escala francesa:
 6a
 6b
 6c
 7a
 7b
 7c
 8a
 8b
 8c
 ...
 Cada grau pot anar precedit d'un símbol +, com a dificultat intermitja en un i altre

 
Graus de l'escalalada artificial:
 A0: Ajut eventual, traccionant la cinta posada a l'assegurança, 
     ja sigui amb la ma o amb el peu (mintjançant una baga)
 Ae: Us dels estreps, amb les assegurances ja posades (equipament fix) 
 A1: Protecció segura, amb fàcil pitonantge i de col·locació de 
     fissurers actius o passius, fent ús del estreps 
     i de traccions de les assegurances
 A2: Protecció ja no és fàcil: costa posar pitons o fissurers; 
     i, tot i així, sempre queda algun emplaçament insegur, que, 
     si bé pot aguantar el pes de l'escalador, 
     és dubtós que pugui aturar una caiguda
 A3: De dificil protecció, per fissures mig cegues per exemple; 
     cal, sovint, fer ús de ganxos. 
     La distància entre aquelles assegurances 
     que són capaces de suportar una caiguda 
     es molt gran.
 A4: Protecció extremadament dificil i compromesa: cal fer ús de ploms 
     i altres elements delicats; tal vegada sigui possible colocar 
     (molt de tant en tant) un pitó o un fissurer capaç 
     d'aguantar una eventual caiguda
 A5: Protecció extraordinàriament dificil i compromesa (l'exposició es altíssima), 
     i les peces que es poden posar queden emplaçades de manera molt precària 
     i només poden suportar el pes de l'escalador (no suportarien una caiguda)

$\diamond$

Indicadores de senderos de la red Carpetania, senderos GR, y algunos recorridos sencillos en la Hiruela (Sierra del Rincón)

Puerto de La Puebla (1636 m snm), sierra del Rincón

Un curs bàsc d'autorescat en paret

El dissabte passat vaig fer un curs d'autorrescat en paret a la Pedriza organitzar pel CAM (professor: Miguel), al sector Quebrantaherraduras Inferior. El lloc, que es un sector de vies d'escalada esportiva, es ideal, perquè les reunions estan molt ben instalades i les vies desplomen, la qual cosa permet realitzar les maniobres que hem practicat:

1. Ascens per la corda fixada mitjançant un machard i un anell de 120 cm, i el reverso en posició guía a l'anell ventral, en el suposit d'haver de remuntar per la corda després d'haver caigut de primer en un pèndol
2. Ascens per la corda fixada mitjançant dos machard i un anell de 120 cm, en el supòsit d'haver de remuntar quan, fent un ràpel, hom s'adona de que no s'arriba a la reunió inferior
3. Descens per les cordes de ràpel carregadas, mitjançant dos machard, en la disposició del cas anterior, i amb el propòsit d'ajudar al company que ha quedat indisposat més avall. Nota: també es pot fer servir un o dos nusos valdostanos
4. Descens del company des de la reunió, trasferint la càrrega del reverso (instalant un machard,i un mariner per desembragar la corda activa) a un dinàmic fugat (amb un nus de mula)
5. Pujar al company a la reunió mitjançant un polipast 1:3 amb el material mínimo (machard i reverso), tot i que l'ideal, fóra, si es disposa de una polea bloquejadora, un tibloc i una politja, emprar aquests elements enlloc del machard i el reverso, ja que aquests resten molta eficiencia
6. pujar al company a la reunió per la tècnica de contrapesar (reverso, o millor, politja bloquejadora tipus micro traxion i machard); (5) descens en ràpel en politja per ajudar a baixar al company (emprant el cap d'ancoratge per unir els anells ventrals, i machard como assegurança en el descens)
7. Ràpel de circumstàncies amb el nús dinàmic (en el suposit d'haver perdut el reverso), posant les cordes passiva i activa de manera paral·lela i fent passar la passiva per un mosquetó HMS conectat a un machar a les cordes dobles, per sobre, havent conectat també el cap d'ancoratge a aquest moesquetó como assegurança en el descens.

Material essencial emprat: el que hom duu en escalada tradicional (reverso, 2 machards, 3 mosquetons HMS, 2 mosquetons de seguro tipus B, cordino/anell de cinta per a la reunió), a més, naturalment, de l'arnès, casc, etcétera.   $\diamond$

Acacias: luz y clorofila

Parque de Santander, Chamberí, Madrid