Les «ceres» per a l'esquí nòrdic i la temperatura

Les anomenades «ceres» s'han utilitzat tradicionalment per a la pràctica de l'esquí nòrdic, i, de manera evolucionada, els esquiadors nòrdics més experimentats continuen fent-les servir —la cera es un producte que s'extreu de les secrecions de les abelles mentre que les parafines deriven del petroli i són actualment les més utilitzades—. Es poden adquirir en forma sòlida (en especial, les parafines per poder lliscar millor), tot i que també es poden trobar en esprai, en textura de gels (en tubs), i també en pols. És important distingir entre «ceres» de lliscament (que, bàsicament, són parafines) i «ceres» de retenció, encara que, per abús de llenguatge, hom fa servir habitualment el terme «ceres» si no es necessita una certa precisió a l'hora de parlar d'aquests productes. Parlem a continuació d'aquests dos tipus de ceres.

1. Ceres de retenció per al pont dels esquís
La cera de tipus kick wax — kick (de l'anglès) es refereix a l'acció sobre el pont de l'esquí quan hom li aplica el pes— és una cera de consitència tova que s'aplica a la zona del pont, per tal que, en la fase d'impulsió i en aplicar el pes de l'esquiador, l'esquí no resllisqui cap enrere —quan es fa servir, és clar, la tècnica de pas alternatiu—. Un tipus particular d'aquesta mena de ceres és elklister wax (de consistència enganxosa, que va força bé quan la neu es humida i vella). Per altra banda, quan la temperatura és molt baixa, hom sol fer servir la grip wax.
  La imatge de la figura 1 mostra un termòmetre amb indicaciones per aplicar un grau u altre de capacitat de retenció de les ceres klister wax en función de la temperatura, mitjançant una escala cromàtica. Aquest termòmetre també incorpora una escala per a l'ús de les ceres Grip Wax, que, com he comentat, es un altre tipus de cera de retenció, amb molt bon resultat quan es donen condiciones oposades a les de les neus humides i temperatures altes. Aquestes indicaciones es poden consultar a les estacions d'esquí nòrdic per tal de prepar-se convenientment en funció de les condicions (de neu i temperatura) amb les quals s'haurà de fer la pràctica de l'esquí, per bé que l'esquiador també pot dur anotada una taula.
  Val a dir que els esquís amb escates o bé amb pells (a la zona del pont) no requereixen, lògicamente, l'ús de ceres kick (ja siguien aquestes de tipus klister o bé de tipus grip).

Fig. 1 Termómetro (de la marca de ceras Swix) en la sala de enceraje de la estación de esquí nórdico de Navafría (actualmente fuera de servicio), en los Montes Carpetanos, con una escala que indica el grado de las ceras klister y grip en función de la temperatura

2. Ceres per facilitar el lliscament aplicades a les parts davanteres (espàtules) i darreres (cues) dels esquís
Aquest altre tipus de ceres són ceres dures conegudes sovint amb el terme anglosaxó glide wax —són, en realitat, parafines— s'apliquen a les parts davanteres i darreres de les soles de l'esquí (i no pas a la zona del pont), per tal que, gràcies a les seves característiques, es millori el lliscament de l'esquí, fase que segueix a la d'impulsió en la tècnica del pas alternatiu. Naturalment, també es pot aplicar aquesta mena de cera a les espàtules i a les cues dels esquís que tenen escates (o pells) al pont. I, és clar, també quan fem servir la tècnica de patinatge en la que el lliscament és essencial; i això, amb esquís que, idealment, no haurien de tenir escates ni ceres kick a la zona del pont. $\square$
-oOo-
Referències   ¿Cómo encerar tus esquís nórdicos? [https://www.salomon.com/es-es/nordic/nordic-advices/how-wax-nordic-skis]