Records a la vora del riu Segre

  Caminàvem sota el sol dels estius,
   per camins polsosos,
   fins arribar a la riba del riu.
  La calor de les tardes
   no ens ensopia,
   i mai féim la migdiada;
  gaudíem sense mandra
   d'hores infinites;
  fruíem de l'olor del riu,
   de la frescor de l'aigua a la pell;
  de la remor de les fulles dels pollancres
   mogudes de tant en tant per l'oratge.
  Apreníem, tossuts, a nedar, 
   i bussejàvem fascinats, 
   cercant còdols i peixets.
  I el fils d'aigua, encara neta,
   es feien acaronar 
   ente brassejades y riallades. 
  Féiem cabanes a les bosquines. 
  I el Món, que es feia estimar,
   no ens deixava parar de somiar. 
  

Joan Aranès Clua
Artesa de Segre, 2021