El Montsec de Rúbies a l'hivern, pujant pel Pas de les Eugues, amb el «mar de boira», a l'indret de Vilanova de Meià
divendres, 15 d’octubre del 2021
La boira i el Montsec
El Montsec de Rúbies a l'hivern, pujant pel Pas de les Eugues, amb el «mar de boira», a l'indret de Vilanova de Meià
Montrebei (paret de Catalunya, Montsec d'Ares), 1989
Camins verticals (Montsec de Rúbies, Vilanova de Meià, 1990)
Algunes espècies emblemàtiques de la flora i la fauna de la serralada del Montsec
Referències:
Imatge extreta d'un cartell del Consell Comarcal de la Noguera
Apunts de camí. Els paisatges absents.
En Tuc no havia vist mai una palmera. Passejant pel camí que duu a Sant Joan, vàrem deixar enrere la palmera solitaria, arrecerada al darrer edifici de la vila. Cercàvem els claps d'alzines i els roures petits, que no hi eren; els panys de roca calcària i els horitzons d'on veníem, que faltaven.
Com hauria sigut tot plegat en un altre paisatge? Com hauria esdevingut tot si haguéssim retrobat els turons necessaris per fondren's en el temps i en l'espai de les bosquines i embadiocar-nos, enlairant la vista enlla dels cingles?.
A prop del mar, juliol de 1997
Com hauria sigut tot plegat en un altre paisatge? Com hauria esdevingut tot si haguéssim retrobat els turons necessaris per fondren's en el temps i en l'espai de les bosquines i embadiocar-nos, enlairant la vista enlla dels cingles?.
A prop del mar, juliol de 1997
Subscriure's a:
Missatges (Atom)